La resistència a la tracció de l'alumini és més gran que la resistència a la fluència.
El límit elàstic correspon al punt de fluència. El límit elàstic es refereix al punt on el metall experimenta una deformació plàstica i la resistència corresponent es converteix en el límit elàstic. La resistència a la tracció es refereix a la capacitat d'un material per resistir forces externes, generalment la força a la qual es trenca en una prova de tracció.
resistència a la tracció:
Quan el material d'alumini es cedi a un cert nivell, a causa de la reordenació dels grans de cristall interns, la seva resistència a la deformació es millora de nou. En aquest moment, encara que la deformació es desenvolupa ràpidament, només pot augmentar amb l'augment de la tensió fins que la tensió assoleix el valor màxim.
Després d'això, la capacitat delaluminiEl material per resistir la deformació es redueix significativament i es produeix una gran deformació plàstica al punt més feble, on la secció transversal de la mostra es redueix ràpidament i es produeix el fenomen de coll fins que es trenca. El valor màxim de tensió (corresponent al punt b) abans que el material d'alumini sigui sotmès a fractura per tracció s'anomena límit de resistència o resistència a la tracció.
Resistència de rendiment:
Quan la tensió supera el límit elàstic, la deformació augmenta ràpidament. En aquest moment, a més de la deformació elàstica, es produeix una mica de deformació plàstica. Quan la tensió arriba al punt B, la tensió plàstica augmenta bruscament i un petit altiplà fluctua a la corba, que s'anomena cediment.
Les tensions màximes i mínimes en aquesta etapa s'anomenen límit de fluència superior i límit de fluència inferior, respectivament. Atès que el valor del límit de fluència inferior és relativament estable, s'utilitza com a indicador de la resistència del material, anomenat límit de fluència o límit de fluència.